diumenge, 22 de maig del 2016

Perdiguero (3221). Per la Vall de Remuñe, aresta NE

Diuen que el diumenge farà mal temps al Pirineu, però, que dissabte farà bon temps, doncs,... som-hi!!
Desnivell: +/- 1800,
Dificultat: ***, S3, PD.
Distància: 19 km
Deixem el cotxe just a l'entrada de la Vall de Remuñe, és un quart de set que enfilem cap amunt, el tram des bosc i fins a cota 2040, ho fem amb els esquís a l'esquena, on hi ha el pont de fusta, a partir d'aquí ja trobem neu continua.

Remuntem tota la vall, sortejant algun que altre allau ja caigut, fins a la cota 2400 on girem cap a l'esquerra per remuntat el 400 m que ens porten al Portal de Remuñe (2817).


Des d'aquí i sense treure pells, baixem amb uns diagonal fins a l'Ibón Blanco de Literola que el travessem per anar a buscar el vessant que puja al Collado Superior de Literola i enfilar-nos cap a l'aresta.


Per arribar dalt l'aresta no anem directament al coll sinó que enfilem una mica més cap a l'esquerra per tal d'evitar l'esperó rocós. La intenció és pujar com més amunt millor amb els esquís, però, el fort pendent i la quantitat de neu ens els fan deixar a més o menys cota 3000, aquí calcem grampons i piolet en mà pugem fins l'aresta, la neu està bastant tova.

A l' arribar dalt observem l'aresta que enfila cap el cim bastant pendent, la neu és més compacte que el primer tram i es fa millor, però Déu n'hi do el pendent que hi ha!! L'exposició, per la neu acumulada és gran, mica en mica guanyem alçada, un vent molest, ens acompanya el que queda de camí fins el cim.
Fem les fotos de rigor, però, el vent i uns núvols emprenyadors no ens deixen quedar gaire estona, reprenem el retorn amb la mateixa cautela, o més, que a la pujada, ara fins on hem deixat els esquís.

El descens el fem la mateixa vall, la part alta la neu la trobem primavera, però esquiable, a mesura que anem baixant es va transformant cada vegada més pastetes, però s'ha deixat fer.
 
Hi hem anat: Enric, Jordi, Oriol i Anna

dimarts, 10 de maig del 2016

Ouille d'Arbéron - 3563

Una curta escapada a la Vanoise

Feia dies que estaven tots callats. Cadascú anava "espiant" les diferents meteos per veure on lluïa una mica més de sol, o, on trigava més a arribar el mal temps...
Descartem Pirineus, idea inicial, apuntem una mica més lluny, als Alps.
De les diverses opcions, la primera, el refugi és ple. La segona, ens confirmen lloc, no ens ho pensem més, anem cap a Haute Maurienne, al refuge de l'Avérole (2229).
Dijous, fem nit passat Grenoble i abans de les 10 del matí de divendres ja estem a l'aparcament del refugi a cota 2100, esmorzem i carreguem els estris, el refugi queda a només 20 minuts del cotxe.
Un cop alleugerides les motxilles, carreguem esquís fins al fons de la vall, des d'allà, esquís als peus, enfilem per la vall de l'Oney camí del Col d'Arbéron (3022), deixant a la dreta la Crête de la Vallettaz en direcció una mica cap a l'esquerra de la vall, quan arribem al coll girem cap a l'esquerra, flanquegem per anar a buscar l'aresta sud-oest.
Deixem els esquís a 3250, i fem els darrers metres cap al cim amb grampons.
Els núvols, s'han enganxat al cim i fem el darrer tram dins la boira.
Arribem dalt que són prop de les 5 de la tarda, no ens podem entretenir gaire.
La baixada la fem pel mateix camí.
La neu a la part alta és força crosta, a mesura que anem perdent alçada es transforma en primavera i humida, ara, hi ha trams que la gaudim.
Arribem al refugi que ja han començat a sopar, són 2/4 de 8.
Cansats i contents, aquesta nit l'adormim profundament (la nit anterior només s'ha adormit 4 hores)...zzz, zz, z.
Dissabte i diumenge intentem fer l'Albaron, sense èxit.
Dissabte, en clarianes enfilem a vall del riu Veilet, però, a cota 3000 s'han enganxat els núvols, ens endinsem fins a 3200, però la manca de visibilitat ens fa recular, no es veu absolutament res.
Malgrat tot, la baixada, encara que la neu està dura, la gaudim molt.
Diumenge tornem a intentar, amb el mateix resultat, a les 11 h ja estem al pàrquing, queda el llarg retorn cap a casa.

Aquest cim es resisteix, s'haurà de tornar...

Hi vam anar: Jordi, Oriol, Rosa i Anna

dilluns, 2 de maig del 2016

Intent Garmo Negro -Coll d'Argualas (2850)

Aquesta vegada el vent ens ha fet fora...
 
Desnivell: +/- 1300, S3, ***
Dia fred i ventilat (molt ventilat i molt de fred).
Neu dura, amb una capeta fina de neu nova de la nit anterior, “disfrutona”, bon descens, de vora 1000 m.

Fa fred, és un dia dels més gèlids que recordo d’aquesta temporada i estem al maig!
Sortim del refugi de la Casa de Piedra (1646) en un primer moment ens entra la indecisió, fa fred, molt per l’època que estem, neva lleugerament i els cims estan mig coberts (però segons la meteo, diu que millorarà...sortirà el sol...).
Superada aquesta fase, decidim anar amunt, a això hem vingut.

Enfilem el camí que surt de l’extrem Nord del llac de Baños i que enfila cap al Garmo Negro, vaja, el camí clàssic. El camí és evident i puja ben dret cap a la Mallata Baixa de Argualas. Calcem esquís sortint del bosc a cota 1960 (uns 40’).

A mesura que anem pujant, el temps va millorant, el sol es deixa veure. Cada vegada estem més contentes d’haver pres la decisió correcta.
Ens enfilem cap al petit pla de la  Mallata Alta (2220) i des d’aquí direcció SO anem guanyant alçada fins a sortir de la petita clotada que ens deixa sota l’Argualas.
De tant en tant hi ha alguna ràfega de vent però suportable.

A cota 2700 girem direcció NO, per anar a buscar la pala que ens durà al coll d’Argualas (2850). A mesura que pugem les ràfegues de vent van augmentant d’intensitat.
Quasi dalt al coll, un cop de vent, em fa perdre l’equilibri i vaig un tram avall, remunto el tram baixat, ens costa una mica arribar al coll.
Mentre decidim si tirem amunt la darrera pala que arriba al cim, les ràfegues són més intenses, la maniobrabilitat és difícil i fa molt de fred, malgrat el sol.
La vista que es contempla és espectacular.

Donem per acabada l’ascensió, traiem pells i tirem avall, baixar la pala també ens ha costat, un parell de fortes ràfegues ens fan estirar a terra fins que passen. Un cop sortim de la pala el descens el gaudim fins que acaba la neu a 1900.


Hi Tornarem!!
Berta i Anna

dimecres, 13 d’abril del 2016

Stubaier Alpen, abril 2016

Sis dies per l'Stubai, sis dies ben aprofitats.
Com cada any, m'engresquen a fer alguna que altra sortida cap als Alps i aquest any ha tocat els Alps de l'Stubai, aquests són una cadena muntanyosa dels Alps centrals d'Àustria als Alps orientals. Rep el nom de la Vall de l'Stubai, que es troba a l'est d'aquestes muntanyes. Estan situats al sud-oest, a uns 50 km d'Innsbruck i prop del pas de Brenner.
Els 1300 kilòmetres de distància que hi ha fa que l'aproximació la fem amb un dia i mig, i a més hem decidit llogar una furgoneta, pels nou inicials, els tres que s'han afegit més tard, han vingut en cotxe.

- Divendres 1.4: Catalunya, França, Varezze (Itàlia), (hotel Puntabella).
Sortim puntualment, a les 16,30 h amb la furgoneta. A Girona recollim al Jordi, travessem França i dormim ja a Itàlia a Verezze on dormim a l'hotel Puntabella, arribem passades la una de la matinada.
http://www.hotelpuntabella.it/
- Dissabte 2.4: Varezze, pas del Brennero, Mieders, (hotel Wiesenhof)
Ens llevem sense presses i continuem camí, parem a dinar al Restaurant di Pino a Mezzo-Corona mengem un plat típic de la zona.
Continuem fins a arribar a Mieders on tenim l'hotel reservat, són al voltant de les cinc de la tarda
Tot esperant l'hora de sopar part del grup va donar un tomb pel poble i altres a provar la sauna de l'hotel.

http://www.hotelwiesenhof.at/
L'hotel és correcte, el personal molt amable, també facilita la feina que una de les noies de recepció parla espanyol. Ens ajuda per la compra de forfets i ens aconsella que i per qui demanar a les taquilles de l'estació d'esquí.

 

- Diumenge 3.4: Mutterberg (1.725 m). Dresdner Hütte (2.303 m). Pfaffenferner, Pfaffenjoch (3.208 m), Pfaffenkogel (3366), Pfaffensattel, Zuckerhütl (3.507 m) sostre del massís de Stubai. Retorn a Dresdner Hütte
Desnivell: Pfaffenkogel: +860/-1500
Desnivell: Zuckerhütl +1010/-1712 m.
Distància: +/-13 km, Dificultat S2/S3, PD, Aresta al cim Zuckerhütl, **/***, 

Horari: . Pfaffenkogel +/- 5:30 h - Zuckerhütl. 7:30h
Fem el 28 km de l'hotel al pàrquing de Mutterberg (1725). Deixem els cotxes al darrer pàrquing de l'estació que ja especifica que és pel refugi Dresdner. Un cop preparades les motxilles i després de passar per taquilles pugem al telecabina fins a la Mittelstation on a cota 2308 està el refugi Dresdenes Hütte (2303), descarreguem material, és tard, són al voltant de les 11.
Malgrat que no tenim clar si arribarem a pujar, no ens hi estem, agafem els tres remuntadors fins a coll Eisjoch (3.133 m) i baixem a la cota 2.750, pujar per la Pfaffenferne fins a Pfaffenjoch (3.208 m), a l'alçada del coll part del grup ("els màquines") se'n van a fer el Zuckerhütl (3.507 m) travessant el Pfaffensattel per la seva aresta E que es puja a peu fins al cim i és entretinguda.
La resta ens quedem a Pfaffenkogel (3366). Com acabem abans tirem cap avall per veure si podem encara agafar els darrers remuntadors per tornar el refugi.
La neu està bona a les parts altes i primavera a mesura que baixem.
 Aconseguim arribar als remuntadors i anem tancant pistes fins a arribar al refugi, a les 16:30 h.
La resta del grup arribar just per sopar a les 18:30 h.
http://www.dresdnerhuette.at/
Mitja pensió 50 €, extres a banda. Dutxes 1 euro, 3-4 minuts
Es pot agafar pujades amb el telecabina fins al Mittelstation on hi ha el refugi, 14 € i combinar amb altres remuntadors per retorn al refugi, per anar fer el Zuckerhütl 4 €.


- Dilluns 4.4: Dresdner Hütte, Daunjoch (3057 m), Hinterer Daunkopf (3.225 m), Sulztalferner i per la In der Sulze, Amberger Hütte (2.136 m).
Desnivell: + 924/ -1093, Distància: 10 km, Dificultat: S2/S3, Horari: 5:15

Quatre decidim pujar amb el telefèric fins cota 2620 (6 €), un cop ens retrobem amb la resta enfilem cap al coll Daunjoch (3097 m), per una pista tancada que duu prop del coll




Decidim pujar tots cap al cim carregats amb els esquís per baixar des del cim per la gelera de la seva cara nord, fa molt de vent, al cim no si hi està a gust, baixem fins a la gelera Bockkar i d'aquí fins al Sulztalferner i la In der Sulze, el llarg plató i pla que ens porta al refugi Amberger Hütte (2135).
La neu dura, ventada es deixa fer, a les parts altes, a mesura que perdem alçada la neu és primavera, humida i profunda (Déu n'hi do el que podies arribar a enfonsar).
http://www.ambergerhuette.at/
dormint al refugi lliure (espai per 14 persones), habitació amb lliteres i una gran taula, on estaven els 12 ben avinguts, mitja pensió 34 €, extres a banda. Dutxes un euro un minut i mig


- Dimarts 5.4: In der Sulze, Wannenlehner, Rosskarferner, Kuhscheibenspitz (3.189 m), Amberger Hütte.
Desnivell: +1049/-1074, Distància: 10,5 km, Dificultat: S2/S3, **/***, PD aresta fins al cim, Horari: 5:50

Avui el dia s'ha aixecat una mica rúfol però amb visibilitat.

Tornem a fer el llarg plató In der Sulze fins a l'encreuament Lausbitch i tombem cap a la dreta, per pujar per Wannenlehner, la primera part és pendent i la neu tova, per suavitzar-se després, pugem per Rosskarferner fins a l'aresta on deixem els esquís i amb grampons fem el darrer tros fins al cim Kuhscheibenspitz (3189). 

El descens els fem pel mateix lloc de pujada la part inicial la neu compactada i ventada i a mesura que perdíem cota transformada a primavera profunda, baixem de nou fins al plató In der Sulza per retornar al refugi.

- Dimecres 6.4: Amberger Hütte, Schmarzenbergbach, Schmarzenbergferner, Schrankarkogelcharte (3.332 m), Wildgratscharte (3.170 m), per la Alpeiner Ferner i l'Alpeiner Bach fins a la Franz-Senn Hütte (2.149 m).
Desnivell: +1235/-1245, Distància: +/- 13 km, Dificultat: S2/S3, PD/D, bretxa amb certa dificultat tant pujada com baixada, Horari: 6 h.

Avui la meteo no és gaire segura, i és l'etapa "reina" de la travessa. Hem de travessar cap al Franz-Senn Hütte.
Deixem tot preparat abans d'esmorzar a les 6 del matí i sortim prest cap a la gelera.

A l' encreuament de Lausbitch, anem cap a l'esquerra, remuntem Schmarzenbergbach i la Schmarzenbergferner. Els núvols els anem deixant a baix, mentre nosaltres guanyem alçada i es descobreix un cel ben blau, però no ens podem confiar. Malgrat que la ruta havia de ser directe cap al refugi, veiem que el temps aguanta, quasi millor que el dia anterior i decidim intentar fer Schrankarcharte (3.332 m) que arribem fins al cim amb esquís, no ens hem entretingut, la meteo s'ha mantingut. 
El temps just de treure pells i quatre fotos baixem i travessem la glacera per anar a buscar la bretxa Wildgratscharte (3.170 m) una mica complicada i entretinguda per la pedra solta, hi ha uns cables que ajuden, s'han de portar unes bones vagues per ancorar-te. 

Un cop dalt la bretxa la canal de l'altra banda la baixem el primer tram rapelant fins que s'acaba la corda i després acabem amb piolet fins a la sortida de la canal. Calcem esquís i baixem amb bona neu ja transformada, 
bé fins a cota 2750 on som engolits per la boira, sort del GPS que ens ha conduït fins al refugi per tota l'Alpeiner Ferner i Alpeiner Bach un plató que no s'ha hagut de remar gaire fins a arribar al refugi, que l'hem trobat de sobte, ja que la boira era ben espessa.
http://www.franzsennhuette.at/home_de.cms.php
Dormint a les golfes mitja pensió uns 50 euros, extra a banda. Dutxes sense cost.
Si es fa estada en el refugi de diversos dies, puja els petates una vagoneta

- Dijous 7.4: Sommerwandferner, Oberer Kräulscharte (cota 3114), Kräulscharte (3069) i Innere Sommerwand (3.122 m), Franz-Senn Hütte.
Desnivell: +971/-971, Distància: +/- 9 km. Dificultat: S2/S3, Horari: 5 h.

La meteo és insegura però es manté fins al migdia. A primera hora del matí està tot ben emboirat, sortim, observem que hi ha molta gent que va a la mateixa direcció.


El primer tram és ben tapat però al cap de poc sortim del núvol i ens queda un cel ben blau.
Anem seguint a un grup i ens adonem que van cap a Östl. Knotenspitz, ens desviem i flanquejant per sota l'Alpeiner Knotenspitz, ens desviem per anar a buscar la Sommerwandferner fins a cota 3000, aquí part del grup va cap Kräulscharter (3069 m) pas per pujar a Inn Sommerwand (3122 m) està tota l'aresta, molt aèria i estreta, equipada amb anclatges per assegurar.


La resta del grup ens hem encaminat cap a la gelera de l'esquerra cap a l'Oberer Kräulscharte fins a cota 3114 al collet amb una bona plataforma, renunciem a fer el cim proper per la complicació, ja que l'aresta que hi porta és delicada.

La nevadeta que ha fet la nit anterior ha deixat un parell de dits de neu pols i ha sigut la millor baixada de la travessa.
Els núvols ja estan a cota 2700 i fins aquí hem gaudit la baixada, després en mig la boira hem anat seguint traces i ens hem decantat cap a l'esquerra de la traça de pujada, fins al refugi en mig d'una boira que es deixava veure més que ahir.
La meteo per divendres és de neu tot el dia i dissabte continua. Hem decidit donar per acabada la travessa i retornar cap a casa.

-Divendres 8.4: Descens cap a Oberisshütte i Seduck (1.472 m). Taxi de retorn al pàrquing de Mutterberg i comença el retorn. Dormir per Itàlia o França.
Desnivell: -712, Distància: +/- 6,5 km, Dificultat: S2 – F, Horari: 2 h.

Ens hem llevat amb quasi un pam de neu nova, ben tapat i nevant.
Després d'esmorzar hem acabat de recollir i fer motxilles i hem començat a baixar esquiant pel camí d'estiu i hagut un tros que hem carregat esquis, però els hem tornat a calçar fins a Seduk, on hi ha la barrera. Des del refugi hem contactat amb un taxi que ens ha recollit, i els conductors han anat a buscar els cotxes al pàrquing de Mutterberg, mentre la resta han esperat a l'hotel Almhof (www.almhof.com)
Taxi +43 5226 3333 de l'hotel Almhof

 I d'aquí el llarg retorn cap a casa, parant a dinar a Rovereto a Villa Lagarina, ristorante-pizzeria ALL'AMICIZIA que per un menú de 12 € hem dinat molt bé.
Hem continuat camí fins a entrar a França a Aix-en-Provence on hem fet nit

- Dissabte 9.4: França - Catalunya
Continuem camí, al voltant de la una del migdia estem per terres gironines i ens recomanen (i recomano) parar a l'hostal Brindis de Viladamat (tel. 972 78 82 72), lloc senzill i casolà on ens menja bon peix de platja i un bon arròs a un bon preu.
El que queda cap a casa ja és un no res.

Hi vam anar: Cesc,Coco, Francesc S., Jaume, Jordi (Porqueres), Jordi (Ripoll), Manolo, Maribel, Miquel, Oriol, Toni i Anna. 

cartografia Alpenvereinskarte: Stuabier Alpen-Hochstubai. Skirouten 31/1 1:25.000
Estació d'esquí d'Stubaie Gletscher www.stubaier-gletscher.com